Inici / Actualitat / Sofia Sáiz, alumna del CIDE, esportista d’elit i Campiona Mundial de Pàdel

Sofia Sáiz, alumna del CIDE, esportista d’elit i Campiona Mundial de Pàdel

 

Sofia Sáiz és una alumna de 1r de Batxillerat del CIDE. Amb només 16 anys s’ha coronat aquest 2019 com una de les Campiones del Món de Pàdel per parelles a la categoria cadet amb la seva companya de la selecció espanyola Lorena Rufo. Ha celebrat dos mundials, ha competit en 8 campionats d’Espanya, i en només un any jugant com a professional s’ha col·locat com la número 67 del World Padel Tour de dones. Fa 7 anys que practica i competeix en aquest esport a escala nacional i reconeix que sense l’ajuda de la seva família, els seus entrenadors del club Fit Point (Arián Moyà i Guillem Julià) i els seus patrocinadors, tot això no hauria estat possible. Ara el seu pròxim repte és guanyar el Campionat d’Espanya Absolut el pròxim 11 de desembre.

El primer de tot, enhorabona per haver quedat guanyadora. Què implica per a una jove com tu arribar a ser Campiona del Món?

No t’ho esperes. És una cosa amb la qual somies cada dia i et marques l’objectiu però no arribes a imaginar-te que pots ser campiona del món, que entra dins les teves possibilitats. Encara no ho tenc present, no sóc conscient d’això ni jo ni la meva companya, ni els meus pares, ni molta gent. No li donam el valor que té.

D’on ve la teva afició al pàdel?

Els meus pares jugaven abans de néixer jo i després, amb un any, ja em duien amb cotxet als clubs i em seia al bar del club a veure els meus pares jugar.

Com es passa de gaudir amb una afició a convertir-te en una esportista d’elit, ja que no són les mateixes hores d’entrenament, requereix un esforç major, més compromís…

A escala nacional fa 8 anys que competesc i també feia bàsquet abans, però el 2017 em vaig centrar en el pàdel només. Ja tenia bons resultats, hi havia guanyat dos campionats d’Espanya i vaig decidir centrar-me només en un esport per intentar arribar a l’àmbit professional. Des d’aquell moment ja vaig començar a treballar i fer físic adaptat, feina amb una psicòloga, que és la meva padrina, entrenar moltes més hores… vam especificar tota la meva vida per arribar a un alt nivell.

Fins on t’agradaria arribar a escala professional?

El meu objectiu a curt termini, per a l’any vinent, és tornar a guanyar el Campionat d’Espanya (2020) i en l’àmbit professional poder fer els màxims setzens possibles i fer algun vuitè de final.

Quins són els teus referents en el món del pàdel?

De Mallorca òbviament són els meus entrenadors, però d’Espanya, et diria Majo Sánchez Alayeto. Sempre ens hem fixat en ella des de petita, a més el seu entrenador, Jorge Martínez, comparteix mètode d’entrenament amb el meu i així intentam millorar a la nostra manera. El meu entrenador també l’entrena quan va a Madrid i Jorge també ha vengut aquí a entrenar-nos a nosaltres.

Si als Jocs Olímpics de París s’oferís el pàdel com a esport d’exhibició, t’agradaria participar-hi?

Sí, però no crec que arribi a ser olímpic perquè les principals potències en esport són la Xina i els Estats Units i en aquests països no es juga a pàdel. Per exemple, al Mundial només hi havia 16 nacionalitats competint.

Supòs que has hagut de treballar molt per arribar a ser Campiona del món. Conta’m un poc com és el teu dia a dia.

Jo entrén entre 15 i 20 hores a la setmana, excepte dissabtes i diumenges que competesc. Nosaltres tenim el Campionat d’Espanya el setembre i aprofitam tots els mesos d’estiu per entrenar i entrenam 7 o 8 hores diàries per guanyar aquest campionat. I el Mundial es fa a l’octubre i ja duc els mesos d’estiu entrenant i és veritat que al setembre baixam un poc el ritme d’entrenament perquè començam l’escola i li don prioritat als estudis. En tot el curs que duim (som a novembre) he pogut venir 19 dies a classe per tornejos professionals, competicions nacionals, absolutes…

I a l’escola com s’adapten a la teva situació?

El meu tutor de l’any passat, Toni Mir, va parlar amb els caps d’estudis perquè em facilitessin el canvi d’exàmens dels parcials, perquè jo la setmana de globals, d’avaluació, he d’estar present aquí com tothom i així poder ser avaluada. Si em coincidís amb la setmana d’avaluació, em sortiria com a no avaluat. Aquesta és la meva excepció com a esportista d’elit.

Com compagines els estudis amb la competició?

És molt dur. Jo intent dur-ho tot al dia. Les meves amigues em passen els apunts, però hi ha dies que no don per a més. A les competicions i als viatges m’ho enduc tot, però no cada dia puc fer-ho i de vegades ho duc retardat. Jo el que trob més a faltar són les explicacions i això m’obliga a ser molt autodidacta i al final és molt difícil. A casa m’ajuden i quan arrib a l’escola els professors també m’ho intenten explicar, però no és el mateix estar present cada dia que venir només vint dies en dos mesos.

I al revés, en el teu projecte esportiu, com t’afecta el fet d’haver d’estudiar a la vegada?

És molt difícil perquè al final les hores de descans no són les mateixes. En els tornejos si tens un torneig al matí i t’aixeques mitja hora abans per estudiar, perquè no et dóna temps i has d’estar dues hores abans al club. Després jugues, acabes, menges, i a la tarda tens un altre partit… en lloc de fer una becada que és el que fa la resta de gent per descansar i després poder jugar, tu estudies. I més tard, quan has d’anar a dormir, no pots anar-te’n a dormir a l’hora que t’agradaria perquè has d’estudiar, fer deures i dur-ho tot al dia. I ara passant a batxillerat més encara.

Respecte als estudis… com et va l’educació física a l’escola? T’ho convaliden per ser esportista d’elit?

Jo fins ara he fet educació física com tothom i no me la convalidaven tot i ser Campiona del Món ja fa dos anys. Ara en ser professional, he omplert tota la documentació que et demana el Govern per acreditar que sóc esportista d’alt rendiment a escala nacional per aconseguir això i la beca per a la universitat. Si s’accepta, el segon trimestre ja em convalidaran aquesta assignatura perquè el Consell Superior d’Esports ho accepta així.

Per curiositat, com dus la insularitat? M’imagín que el cost per competir és molt més alt…

Si no fos pels meus patrocinadors (HM Hotels, PlàsticBand, Black Crown), jo no podria competir el que competesc ni entrenar les hores que faig, ni viatjar… Enguany he viatjat més de 30 vegades i són molts de doblers. No és el mateix que viatjar en cotxe, que només gastes la benzina… és diferent. Jo he arribat a agafar en un cap de setmana cinc avions i segons on vagis has de fer escala… és complicat.

Entenc que cultives el teu cos, però també cultives la teva ment d’alguna forma? Em referesc a nivell disciplina, coaching…

Tenc una psicòloga que és la meva padrina. I sí, tinc molta disciplina. De petita feia números a la pista i plorava, em castigaven sense torneigs… Ara amb la psicòloga estic treballant tot això i estic aprenent a expressar-me d’unes altres maneres.

Per finalitzar, ja tens clar que vols de major? Estarà vinculat amb el món de l’esport?

Una cosa són els estudis i una altra són els esports. No estudiaré res relacionat amb l’esport. Sempre m’han dit que puc ser esportista i estudiar una carrera normal com tothom… i que si l’esport em va bé, hi ha altres solucions. Jo vull fer enginyeria industrial i també ser professional del pàdel.

 

 

 

No et perdis...

Reunió informativa sobre les estades d’estiu a Brighton 2020 (26 de novembre)

Si voleu saber més sobre les estades internacionals que feim cada estiu a Brighton, vos …