… i finalment, el que començà com un malentès, es feu realitat! Dia 9 de juliol de 2017, una bona representació de la comunitat educativa CIDE es fa la foto de rigor a la plaça de l’Obradoiro, a Santiago de Compostela.
Han fet falta tres estius, més de 30 dies de caminar. Cada dia, uns 25 km. Des de Roncesvalles fins a Santiago de Compostela, 750 km. 9 compo
nents del grup han tengut la sort de fer íntegrament aquest camí.
Però, el camí és quelcom més que un simple camí: ÉS UNA ESCOLA DE LA VIDA…
… perquè són molts els aprenentatges que hem desenvolupat:
-
Assolir el nostre objectiu mai és fàcil! Arribar allà on volem comporta patiments i lluites.
-
La companyia és important, tot i que sovint podem preferir anar tot sols. Però amb altres tot és molt més fàcil. L’altre t’ajuda a oblidar les penes i fins i tot et pot ajudar. I, el que encara és més gratificant, et pot permetre que l’ajudis en un moment donat.
-
La motxilla també és bàsica. A dins hi duim l’imprescindible. Aigua, uns pocs queviures i l’impermeable… i poca cosa més! I tota la resta l’únic que fa és el camí més feixuc i que arribem més tard a la nostra meta.
-
El ritme! Uns tenien pressa per arribar. I uns altres s’agafaven el seu temps. Al final, tots arribàvem allà mateix.
-
El telèfons mòbils, de gran ajuda, però només si se sabien emprar bé. Sovint, en mans d’alguns, eren un impediment per poder gaudir de l’etapa així com pertocava.
I Santiago de Compostela no ha estat la nostra meta! És el nostre inici. Això, ens ho deixaren ben clar! No tot acaba allà… allà tot comença! I d’això cal que ens adonem tots, adults i joves! Alfa – Omega? No! Omega – Alfa! A Santiago de Compostela comença una vida nova per a nosaltres en la qual…
-
sabem que aconseguir un objectiu no és fàcil…
-
sabem que no estam tot sols, perquè sempre podem d
emanar ajuda a algú… -
sabem que en aquesta vida necessitam poques coses i podem prescindir del que és superflu sense cap problema…
-
sabem que tothom té el seu ritme, però amb constància i capacitat de patiment, aconseguirem arribar allà on sigui… El poeta ja ho deia: MÉS IMPORTANT QUE LA META ÉS EL CAMÍ!
-
sabem que hi ha coses que poden ser un impediment i està en les nostres mans prescindir d’elles!
I el que és més important: no podem anar pel món despistats! Hem de saber on som i cap on anam… i de què anam… Si no estam atents, podem perdre de vista la següent fletxa groga que ens indica la direcció correcta!
Però, així i tot, no basta estar atents! Sovint ens podem trobar amb fletxes grogues que ens desvien. També ens pot passar que, per la raó que sigui, no volem veure la direcció correcta i preferim anar errats pel camí… el patiment que comportarà aquest fet, serà totalment diferent al patiment que comporta anar pel camí correcte i en la direcció adequada.
I, ja per acabar, un BUEN CAMINO per a tothom! El nostre camí és la nostra vida i segur que hem vengut a aquest món a ser feliços! Aquest ha de ser el nostre CAMÍ, el camí de la felicitat. I, com deia el nostre amic Baden Powell, LA MILLOR MANERA DE SER FELIÇ ÉS FENT FELIÇOS ELS ALTRES!
BUEN CAMINO!
Xisca Vindel i Tià Vallbona
